així es va fer CABARET SOLSTICE

Aquest bloc pretén ser una eina per a la producció d'un curtmetratge, per distribuir els materials i gestionar la planificació. Tota aportació creativa serà benvinguda. Xolo!

Sinopsi argumental

jordibaggins | 01 Febrer, 2006 15:20

Dese torna al Cabaret després d'un llarg viatge. Ha descobert que les bombetes que il·luminen el Cabaret contenen un terrible secret. La seva col·lega Octubre treu importància a l'assumpte, però la dramaturga Mei presagia una maledicció contra tots. Aleshores, una criatura grotesca i fantasmagòrica arriba al local, i tots els presents cauen en un estat de desesperació i se'n van.

Dese torna al Cabaret on treballa després d'un llarg viatge. Ha descobert que les bombetes que il·luminen el Cabaret contenen un terrible secret. La seva col·lega Octubre treu importància a l'assumpte, però la dramaturga Mei presagia una maledicció contra tots. Aleshores, una criatura grotesca i fantasmagòrica arriba al local, i tots els presents cauen en un estat de desesperació i se'n van.

Dese, Octubre i Mei improvisen un número musical alegre i còmic en què s'exculpen del crim de les bombetes i de la seva mala vida, i el monstre marxa, aparentment convençut. La clientela es recupera, encara que no veu amb bons ulls que les tres artistes s'emportin totes les bombetes del Cabaret i parteixin per consultar al savi que viu a les alçades. Durant la seva absència, la gent aporta bombetes noves al local, i quan les tres arriben al cau del savi, ell els explica que el monstre ha tornat al Cabaret. Fan cap al local i troben que s'ha sumit en les tenebres: tothom està paralitzat, esgarrifós. El fantasma està plantat al mig. Espera que comenci l'espectacle.

Al Cabaret ressona una nova cançó. Aquesta és un xic melancòlica: cadascuna d'elles justifica la seva actitud i planteja les seves suposicions. La criatura s'entendreix i marxa en silenci. La gent queda alliberada, i tot és llum i dansa i desinterès cap al monstre, mentre tornen a entonar la primera cançó. Dese, Octubre i Mei s'ho miren amb preocupació. Intenten apagar els llums, però quan ho fan, la gent torna a l'estat de desesperació.

(Amb la correcció proposada per la Rakel)

Comentaris

no hi ha menyspreu cap al monstre

Rakel | 03/02/2006, 16:31

La segona vegada que marxa el monstre, la gen torna a ser feliç i despreocupada. Hi ha desinteres cap al monstre, pero no menyspreu conscient. Nota per al dire perque se'n recordi de corregir-ho
Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb